Un diumenge qualsevol? Fem club!

CC SentmenatBici
Avui sortida suau i tranquil·la cap a Sant Llorenç de Savall, sortida apta gairebé per tots els iniciats en la BTT. El punt de sortida com és habitual és a la plaça de l’ajuntament de Sentmenat, on ens hem reunit dotze amants de la BTT per iniciar aquest recorregut direcció a Castellar del Vallès pel camí de Can Ramoneda. Passem per dins la urbanització de Can Vinyals per arribar a la torre d’alta tensió que hi ha a prop de Cant Montllor de la Muntanya, on trencarem pel camí de l’esquerra per arribar a Can Padró. Allà trobarem un pedregar que ens serà difícil de pujar les primeres vegades que ho intentem, però que amb el temps i les ganes, de ben segur que finalment ho aconseguirem.

Fem la primera parada de reagrupament al dipòsit de Can Padró, on ens recuperarem del petit esforç que hem realitzat per pujar el pedregar. Una vegada recuperats reprenem la sortida fins arribar al collegi El Casal de Castellar del Vallès, on ens esperem de nou una petita estoneta fins que arribin els demes companys de pedalada del grup. Uns metres més amunt, ens esperen altres companys d’arreu del Vallès a Can Petasques, ja som vint amants de la BTT que ens hem reunit per gaudir d’aquesta jornada.

L’ascens a l’Alzina Balladora el fem tranquil, sense pressa, gaudint del paisatge, observant cada pedra, cada arbre, intercanviant l’esforç del pujar amb les belles imatges que podem trobar durant l’ascens. Ja som als últims tres-cents metres, els mes esgotadors degut a una inclinació mes pronunciada, però ja hi som, ja ens queda poc per arribar a l’Alzina Balladora, on ens tornarem a reagrupar i descansarem una mica per baixar pulsacions. Ens queda la que pot ser la pujadeta mes dura després d’haver fet l’ascens, la rampeta que ens porta a Can Cadafalc, curta però intensa. Després d’aquesta rampeta, pràcticament el que ens queda es gaudir, gaudir de l’entorn, de les Masies, dels cavalls, dels Prats, tot té la seva bellesa, bellesa que podem trobar si la busquem.

Arribem a un corriol que trenca la monotonia de la pista ample per iniciar el descens cap a la bassa de San Jaume, un descens atractiu, no gaire tècnic ni perillós, un sender on trobem i gaudim l’essència de la BTT, és un sender d’obligat pas si és la primera vegada que es va a Sant Llorenç de Savall. Hem arribat a la Masia de la Busqueta, punt de parada obligada si el què volem es fer una fotografia de grup a sobre d’un carruatge que va aguantant el pas del temps i de les termites. Ja som a prop de Sant Llorenç, gairebé tot baixada per pista ample que ens durà a les primeres cases del poble, es una bona i una mala noticia, ja que tot el que baixem després ho haurem de pujar. Hem arribat en menys de dues hores, son gairebé les deu del matí, molt bona hora per recarregar forces amb un bon esmorzar.


Un diumenge qualsevol pots gaudir d'una gran sortida amb Sentmenat Bici: fem club!
Ens aturem al restaurant Fonda Rius, atractiu pel seu pati interior, del qual en podríem gaudir si el sol no anés traient el nas creuant-lo de punta a punta i eliminant qualsevol ombra de les que hi havia a primera hora del matí. Decidim esmorzar a dins, som colla i el sol, amb la seva escalfor constant  acabaria trencant les converses mantingudes a la sobretaula. La carta és diversa, truites, embotits i brasa, però la reina de la casa és la truita de fredolics, truita molt bona i ben farcida. Demanem coses diferents, que en Joan ens canta amb veu un pel apagada, costa de sentir, a priori, es un home tranquil i de caminar pausat, es la viva imatge del pas del temps, i ens ensenya que els anys no passen en va.

Una hora més tard hem de deixar la mandra de ser a taula per reprendre el camí de tornada cap a Sentmenat, i ho fem pel Camí de les Estàtues, camí amb un ascens progressiu i constant. La primera pujada que trobem només començar, es fa una mica llarga, tenim tots les cames fredes que mica a mica anirem escalfant pedalejada rere pedalejada. Anem trobant les estàtues una a una, n’hi ha que son ben estranyes i difícils d’endevinar que volen representar. Anem pujant per pista ample de manera progressiva on després d’un revolt a dretes ens trobem una petita pujadeta d’uns cinquanta metres, és la ultima pujadeta que trobarem el llarg del recorregut de tornada a Sentmenat i fem una petita pausa per tornar a reagrupar-nos.

Pista ample de nou amb un suau pujar constant fins arribar de nou a Can Cadafalc, on tombarem de nou direcció a La Busqueta però, una vegada arribat a la cruïlla que hi ha just abans del sender cap a la Bassa de Sant Jaume, tombem cap a Coll Monner per anar a Tres Pins. Tornem a reagrupar a Tres Pins per agafar el corriol que ens durà a Castellet, un corriol inicialment una mica, però només una mica complicadet, per les arrels que travessen el senderet però, a la vegada molt atractiu. Aquest sender ens durà al Castellet on una cadena ens obligarà a baixar de la bici per agafar ja la pista ample de tornada per iniciar la baixada de Guanta. Es una baixada molt excitant, et convida a baixar de pressa, a llençar-te avall sense miraments fins arribar al punt de fer sortir aquella llàgrima provocada per la velocitat de l’aire colpejant els ulls al passar per sota i pels costats de les ulleres, però hem de tenir seny, ja que a les baixades ràpides és on ens podem fer realment molt de mal, per tant hauríem de buscar aquell punt de seguretat i prudència al fer-la. Ja som gairebé a casa, podem admirar restaurant Castell de Guanta, el seu saltant i el barranc que hi trobem a la vorera de la pista de baixada cap a Sentmenat, on després de la baixada de Guanta, ja només ens queda pedalar uns dos kilòmetres fins arribar al Castell de Sentmenat, on ja podem donar per acabada la nostra sortida, una sortida que per alguns ha estat la primera vegada que han explorat terrenys fora de la nostra vila.


Sant Llorenç - Fonda Rius 2015
Les trobareu al compte de Flikr de SentmenatBici. Seguiu-nos!

Vall d'Horta - Can Brossa 2015

CC SentmenatBici
Avui hem anat a provar la famosa truita de la casa de Can Brossa, al bell mig del Parc Natural Sant Llorenç de Munt i l’Obac.

Sortim de la plaça de la Vila a les 8 h del matí, per trobar-nos amb un altre grupet, ja a Castellar del Vallès, a Can Petasques. En total serem uns 10 ciclistes. Un parell venen per primera vegada amb el club, doncs han contactat amb nosaltres mitjançant la 20a. Pedalada. Ja ens adverteixen de que no estan en plena forma. Però la sortida d'avui no és de les dures, excepte puntualment, on el president farà de cua de grup.

Un cop pugem fins al Pla de l'Alzina, farem una paradeta per re-agrupar-nos. Pels principiants, pujar el Puig de la Creu, és tot un mèrit. I així ens ho fan saber!

D'aqui a Sant Llorenç, és un passeig. Enlloc de baixar pel camí de les “Estàtues”, seguim tot recte i gaudim d'una llarga i agraïda baixada, fins la carretera que va de Castellar del Vallès fins a Sant Llorenç. 5 minutets d'asfalt i tornem a trepitjar terra, voltant per un parell de masies de pagès. En un no res, arribem a Can Brossa, on hem d'estendre el tendal, doncs el sol pica.

Demanem la típica truita de la casa, amb els ingredients molt variats, alguna botifarra i algun peus de porc, que venen, aquests, amb un bonic ou ferrat per sobre. Tot deliciós. Tot just en aquest moment arriba la última incorporació al grup, el tresorer, i acabem d'omplir la taula rodona, com a bons cavallers. Amb la beguda i un xarrupet, quasi 12 € per cap. Ens ho hem ben guanyat, avui!


Amb la feina ben guanyada, ens tocar un dels plats forts del dia: pujar al Castell de la Pera. Una pujadeta no gaire llarga, però si important. Deu ser pel plat que ens acabem de cruspir. 
O no. A dalt ens fem la foto de grup, doncs a partir d’aquí, començarem a disgregar-nos.


Grup content i satisfet per haver superat la pujada al Castell de Pera
La ruta d'avui ens guarda una petita sorpresa. Passarem pel costat de la bassa de Cal Llogarri on, com és idoni per la temperatura i el dia perfecte per rodar que tenim, algun agosarat farà servir la bassa com a remei per baixar la temperatura. Tot un plaer. Un altre més del dia d'avui.

Sense adonar-nos, sens ha fet migdia i estem a uns quants quilòmetres de casa. Per tant, sense dilatar-nos més, començarem a enfilar cap a Sentmenat: Sant Llorenç, Can Castellet, Guanta i Sentmenat, on arribarem més a prop de les 14 h que de les 13 h.

Avui hem fet quasi 50 km, amb més temps del que seria el normal. Però hem gaudit de moltes parades per aprofitar el moment, les vistes, l'avituallament,... tot el que ens brinda aquest esport, a la natura.

Tot al costat de casa, i amb bona companyia!



Fins la propera!


Vall d'Horta 2015
Les trobareu al compte de Flikr de SentmenatBici. Seguiu-nos!

Explorant els Monegros: Marató Orbea 2015

CC SentmenatBici
Ben d'hora, a les 6 h del matí, sortim del poble quinze socis valents inscrits a la marató Orbea Monegros. Repartits en vehicles particulars i amb les bicicletes carregades en una furgoneta especial per a la ocasió, d'un soci, direcció Sariñena.

Passat Lleida cal parar per esmorzar. Cadascú fa la seva previsió d'avituallaments. Uns fan parada a mig camí, uns altres, faran la carmanyola de pasta, un cop arribat al poble, i d'altres, al mateix poble, trobaran alguna vianda.

L'aparcament no és una feina fàcil, si be, el poble està envaït, literalment, per vehicles i bicis.

A les 10 h ja hi som tots, i es comença a notar els nervis. L'ambient és el propici d'una carrera de mountain bike, amb la diferència, gran diferència, que tot és a lo gran. De fet, 8000 corredors, és una xifra poc usual en qualsevol esdeveniment esportiu. Ja fa mesos que es van tancar les inscripcions.

Comencem a preparar-nos les bicis i la vestimenta. Avui anem de gala: tots amb el maillot de la marató. Fa goig. Molt!

El pla és anar tots junts, a excepció de 3 membres que volen millorar el temps de l'any passat. Més de la meitat de l'equip, ja l'ha fet, aquesta cursa. La sortida és a les 12 h, així que ens dirigim cap a la cua de corredors. Una filera interminable de bicis! A les 12h i 25 minuts aconseguim passar per la meta, on comença a comptar el temps oficial.

Es fan dos recorreguts: la marató, (123 km, uns 6000 participants), i la mitja marató, (83 km i uns 2000 participants). Per descomptat, Sentmenat Bici, farem la marató!

El recorregut d'aquest any és un xic diferent, a l'inversa de l'any passat, per poder pujar el port del Dimoni: es puja més 500 m de desnivell, en menys de 5 km. Aquí començarem dedicar els primers esforços del dia. Un de nosaltres, ens dóna un avís de les temoroses rampes musculars. Molt d'hora! No gaire més tard, un altre del nostre grup, amb els mateixos símptomes!

Per sort pel grup, hem optat per anar tots junts i així ho fem. És cert que tota aquesta aventura, en solitari, no es fa, doncs sempre hi ha la companyia dels altres 6000 bikers! Però anar en grup, tranquil·litza si es presenta qualsevol contratemps.

En tot el recorregut hi ha distribuït 4 avituallaments, de beguda i diferents comestibles. La beguda és essencial, doncs les temperatures no son pas baixes. El terreny és desèrtic, per algun motiu li diuen el desert de los Monegros! La pols que aixequem aquest munt de bicis, és espectacular. Et permet veure, a una hora lluny, per on estan passant els que ens porten la davantera. Aquest  territori,  al que no estem acostumats, no és per fer fotos paisatgístiques, però si que és d'ambient desèrtic, àrid. Per sort, encara hi ha alguns camps sembrats, i podem veure quelcom verd. Els reincidents d'aquesta cursa, la recorden molt més pesada, quan ha plogut i enlloc de sorra, hi ha fang. No sabem si estem de sort!


Moment de l'arribada a meta del grup de Sentmenat Bici
Cap al kilòmetre 83 tornem a tenir una altre contratemps físic d'un de l'equip. Aquest és més seriós i , per sort, (ja ho he dit?) anem tots junts. Arribem amb dificultats al proper avituallament, i desisteix de continuar. Serà l'únic de l'equip que no acabarà la proba.

Ja portem 6 hores damunt de la bici i no se si és per aquest motiu, que tenim ganes d'acabar, o perquè el terreny ho dóna, però la mitja d'aquests últims 35 km és espectacular. Comencem a baixar per uns camins a una velocitat important. El terreny ho permet. Curiosament, aquí és on es col·loquen els fotògrafs professionals que, uns dies més tard, et venen les fotos.

La baixada en grup és, opinió personal, una de les emocions d'aquesta cursa. Hi ha moments en que no es veu més que el casco del company que tens davant. La pols aixecada, et fa recordar les caravanes de cavalls de les pel·lícules de l'oest. Molt espectacular. En els últims 5 km ens sentim eufòrics, estem a punt d'acabar la marató.

Amb un somriure d'orella a orella, entrem tots junts per la meta, amb un temps de 8 hores i quinze minuts pedalant. L'esforç, crec, ha valgut la pena!

L'organització instal·la unes dutxes, pels corredors i per les bicis, infinitat de taules i un bon àpat pels participants. La infraestructura d'una cursa per 8000 corredors no és gens fàcil. Tot el poble s'aboca a participar. El voluntariat és imprescindible. Evidentment que sempre hi haurà peròs. Personalment, la valoració de la jornada, des d'un començament, fins a l'acabament, és més que satisfactori. Molt probablement, repetirem!

Sentmenat Bici te previst un menú d'homenatge, de tornada a casa, sopant a Fraga. Les imatges que us acompanyem, ni tant sols mostren la meitat de la satisfacció que hem gaudit en aquest dia.

Monegros 2015
Les trobareu al compte de Flikr de SentmenatBici. Seguiu-nos!

"TAPAPEDALADA", Lliçà d'Amunt 2015

CC SentmenatBici
Per recomanació d'en Jorge, hem provat una pedalada diferent: la TAPAPEDALADA de Lliçà d'Amunt. Es tracta d'una pedalada de caràcter festiu, on s’intercalen una sèrie d'avituallaments líquids i sòlids, no apte per menors d'edat, doncs les begudes que s'ofereixen, porten alcohol.

El recorregut és força assequible, quasi be, una excusa. Són 30 km, gairebé plans, per pair mica en mica, les tapes que ens serviran durant les sis etapes. Una samarreta com a obsequi, més els avituallaments, fan que l'inscripció de 12 €, sigui més aviat un testimoni.

A la marxa s'han inscrit més d'un centenar de ciclistes, de totes les edats, i amb les mateixes ganes de passar-s’ho bé.


Comencem amb un bombó de xoco farcit de dolç d'ametlla, truita de patates, torradetes de pernil, mil ulls de crema, xistorra, i acabarem amb una tapa de cansalada.


Els participants en el moment de l'avituallament...
Per acompanyar a cada una de les tapes, un xarrup de ratafia, cervesa, vi negre, vi blanc, tisana de cava, i per acabar un gin tònic ben fresquet.

Com veieu, hem guanyat més calories que les que hem cremat pedalant. 
Però avui tocava festa i experiment!

Què us sembla la idea per la nostra Festa Major?

Tapapedalada 2015
Les trobareu al compte de Flikr de SentmenatBici. Seguiu-nos!

Coprights @ 2022, Blogger Templates Designed By Templateism | Distributed By Gooyaabi Templates