Sortida del diumenge 15 de novembre de 2015, amb inici a Sentmenat amb trasllat en cotxe per arribar al punt de sortida a Arbúcies. Una ruta dura, potser la més dura de l'any, però molt gratificant quan arribes al Cim. Pràcticament 22 quilòmetres d'ascens, 16 km fins a Santa Fé de manera continuada i 6 km per fer el cim del Turó de l'Home, molt durs. Però hi han més motius que la fan molt satisfactòria, com les magnífiques vistes des del Turó, el bon tampes que vam gaudir, pràcticament d'un dia primaveral, i com no, tot el que es puja... s'ha de baixar, i el posterior descens va ser genial. Totes elles alleugen l'esforç realitzat, sobretot la superació, el repte personal. La pròxima tardor esperem tornar!
I va arribar el caos... si, per primera vegada en el que portem d'any una sortida del club no va tenir homenatge!!! La duresa del recorregut i la gestió del temps en l'ascens ens va descol·locar una mica, i finalment inconscientment vam decidir atacar el cim directament sense aturar-nos a fer un bon àpat. La decisió va ser bona, doncs vam complir amb l'objectiu de sempre, que tots puguem arribar a complir el repte, però vam haver de sacrificar l'homenatge... esperem que no hi torni a passar.
Una última reflexió: la sensació de saturació experimentada en baixar del Turó en veure la densitat de trànsit i gent que hi volia passejar pel Montseny ens hauria de fer pensar en com es gestiona l'accés i l'ús dels espais naturals de Catalunya. Hom va a la muntanya a desconnectar i gaudir de la naturalesa, però tal i com es trobava Santa Fé aquell diumenge, caldria fer-se un replantejament, doncs era tot menys tranquil.
Us deixem amb l'àlbum de la sortida, imatges algunes que demostren la bellesa de la tardor al Montseny. I pròximament... Pedals solidaris!I va arribar el caos... si, per primera vegada en el que portem d'any una sortida del club no va tenir homenatge!!! La duresa del recorregut i la gestió del temps en l'ascens ens va descol·locar una mica, i finalment inconscientment vam decidir atacar el cim directament sense aturar-nos a fer un bon àpat. La decisió va ser bona, doncs vam complir amb l'objectiu de sempre, que tots puguem arribar a complir el repte, però vam haver de sacrificar l'homenatge... esperem que no hi torni a passar.
Una última reflexió: la sensació de saturació experimentada en baixar del Turó en veure la densitat de trànsit i gent que hi volia passejar pel Montseny ens hauria de fer pensar en com es gestiona l'accés i l'ús dels espais naturals de Catalunya. Hom va a la muntanya a desconnectar i gaudir de la naturalesa, però tal i com es trobava Santa Fé aquell diumenge, caldria fer-se un replantejament, doncs era tot menys tranquil.
(fes clic sobre la següent imatge per accedir a l'àlbum de fotos a Flickr)
Les trobareu al compte de Flikr de SentmenatBici. Seguiu-nos!
