Serra de l'Obac: dia de descobriments

Avui matinem un xic més de lo normal, però, com després comprovarem, paga la pena. A les 7 del matí sortim de la plaça de la Vila, direcció la primera pujada de Can Vinyals, que ens faci agafar una mica d'escalfor.

Travessarem un Castellar del Vallés desert a aquestes hores, i el riu Ripoll, pel pont vell. Cinc minutets d'asfalt, per trencar a la dreta, on comença la sortida amb paraules majors: una interminable pujada sense gaire treva, que ens portarà a la urbanització de Les Pedritxes, ja al terme de Matadepera.

Aquí ens trobarem enmig dels altres protagonistes del dia: la cursa del Molí Fariner, que ens fa veure que no som els únics inconscients que es lleven tant d'hora per pedalar per la muntanya. Sense voler­-ho, ens trobem al capdavant d'aquesta cursa, on prop de 500 participants, (ja els voldríem a la nostra pedalada, oi?) faran una cursa pel Parc Natural de Sant Llorenç. Un dels nostres, en Quico, ens comenta que un any la va fer i va acabar molt “tocat”, doncs és prou dura. Deixem passar als més forts de la cursa, però és un riu de gent. Així que ens incorporem a la nostra coincident ruta i ens trobem, també, amb una nombrosa colla de caminaires, amb els que convertim tots plegats, el Parc de Sant Llorenç en un gran centre comercial en ple dia de rebaixes. Nosaltres, fent feina, arribarem a les 10 en punt, segons programa, a la Pastora, on hem reservat taula, per prevenir!

La última hora, de 9 a 10 del matí, ens ofereix unes vistes més que espectaculars. L'horitzó et deixa bocabadat, perdent els detalls del terra on trepitgem, doncs qualsevol punt de vista és magnífic. Una boira baixa li dona un toc hivernal; un sol lluent, gens d'aire, ... no fa mal haver­-se de llevar tant d'hora per arribar fins aquí. La tempesta d'ahir no feia pensar que gaudiríem avui, d'un dia tant perfecte per passar a sobre de la nostra bici.
A la Pastora ens ofereixen quatre tipus de botifarra, de la qual, no havíem tastat cap de nosaltres. Evidentment, acompanyada de pa torrat, beguda, cafè i, com no, all i oli. Tot plegat, no arriba als 10 € per cap, fa que sigui un altre dels motius per considerar aquesta sortida com excepcional. Per acabar la jornada, tornarem per Terrassa, per una baixada perfecta, amb velocitat, destresa i sense perill, molt més ràpida que no pas la pujada.

Els efectes de les ventades encara dificulten el pas per alguns camins del Vallès

De Terrassa a Sabadell ens trobarem encara amb les brutals destrosses de la ventada de finals d'any. Que hagi passat tant de temps i que encara estigui així, ens fa recordar que va haver­-hi una catàstrofe, sense exageracions. Trigarem a recuperar tots aquests boscos. Els participants del club Sentmenat bici, han intentat netejar el camí, sense gaire fortuna. De Sabadell a Sentmenat anem tornat per camins coneguts, tot pedalant sense les ganes de primera hora, doncs ja portem unes quantes hores a sobre de la bici.

A l'hora prevista, les 13,30 h, arribem a Sentmenat.

La sensació del dia, pel que no havia estat mai per aquí, és d'haver descobert un indret magnífic, on els paisatges et farien passar el dia complert observant a vista d'ocell, les comarques veïnes: el Barcelonès, el Vallés, les muntanyes de Montserrat, el Montseny ben nevat, ... una descoberta!

És normal que sigui una sortida tradicional del club.

Les trobareu al compte de Flikr de SentmenatBici. Seguiu-nos!