Crònica i àlbum Lliçà de Vall - 22/02/15

Avui hem anat a Lliça de Vall, al tant conegut mundialment Bar Pepet i famós per les seves tapes i sobretot pels seus pinxos. S'ha variat una mica el traçat original de la sortida trencant així una mica la monotonia dels tracks, ja que sempre és bo conèixer nous camins i noves alternatives de ruta encara que ho acabi pagant el cansament per l'esforç d'algunes pujadetes extres.

Una vegada hem arribat al camp de futbol de Caldes de Montbui, sortint de l'Ajuntament de Sentmenat cap a Mas d'en Cisa i el roure Gros, ens hem endinsat dins Caldes direcció el Remei, per pujar per la Font del Diable i seguir el torrent de la Font dels Enamorats. Arribem prop del camp de golf i seguim el camí principal fins arribar a Can Regasol on ens deixem portar per uns corriols, per alguns desconeguts, dins dels Boscos de Can Ribes, direcció la Pineda i Can Lledó, on encara trobem uns quants arbres caiguts a causa de les ventades del Desembre del 2014. Una vegada a Can Lledó vam anar a buscar el riu Tenes que ens va dur sempre per camí ample i sense gaire complicació a Lliçà de Vall. En aquest recorregut vam passar prop de la nova fàbrica Mango a Lliçà de Munt, impressionant.

Encara trobem uns quants arbres caiguts a causa de les ventades del Desembre del 2014

El Bar Pepet no ha canviat gens des de l'ultima vegada que hi vam anar, sempre manté la mateixa imatge vagis quan vagis. Està bastant ple de gent, sempre ho està i com no, no ens ha defraudat amb els seus pinxos que aquesta vegada hem acompanyat amb unes gírgoles a la planxa que ens havien recomanat.

Qui no ha estat mai al Bar Pepet queda bocabadat en observar l'entrada de la cuina i com no el seu luxós i únic servei mixt que és fora el bar. Relació qualitat preu molt bona, tot just hem pagat per l'esmorzar 6,50 euros, pagats amb molt de gust.

Tornem cap a Sentmenat passant pel casc antic de Lliçà de Munt prop de l'església de Sant Julià on hem trobat un senyor molt agradable amb cotxe en una zona preferencial pels vianants que emprenyat no se sap perquè ens barra el pas per expressar el seu inconformisme al veure'ns passar amb les bicicletes, no entén que el món no és seu i a sobre és carrer preferent per vianants.

Estem tornant per darrera els planters dels Vivers Ernest i una vegada a Can Farell, hem provat d'anar per dins d'aquesta urbanització enlloc de fer-ho pel costat de la carretera, que em fet, tot el que baixa, puja, quin pujadot mare de deu senyor i, l'excusa de que no tenim tracció no serveix ja que és carrer asfaltat. Ara entenem perquè la gent passa pel costat de la carretera, em sembla que la pròxima vegada no hi tornarem a passar pel mig de la urbanització.

Una vegada som a dalt comencem a anar direcció Palau-Solità i Plegamans sense cap incident important on de tant en tant ens trobem algun arbre caigut que ens talla el camí i ens impedeix gaudir d'algunes pujades exigents que segueixen les torres de la llum. Ja som a Sant Esteve, prop de Can Torres, gairebé a Palau i ens queda menys per arribar a casa. La riera de Caldes és també un bon tram per recórrer en bici, però això serà un altre dia ja que ens toca anar per Ca l'Ànec on per acabar de rematar ens espera la ultima rampeta asfaltada que en porta a dalt a Serra Barona. Ja hem arribat, i encara que no hi ha gaire ascens acumulat, ha estat una jornada que no es podria dir que ha estat fàcil, ens hem guanyat l'esmorzar.

Les trobareu al compte de Flikr de SentmenatBici. Seguiu-nos!