Explorant els Monegros: Marató Orbea 2015

Ben d'hora, a les 6 h del matí, sortim del poble quinze socis valents inscrits a la marató Orbea Monegros. Repartits en vehicles particulars i amb les bicicletes carregades en una furgoneta especial per a la ocasió, d'un soci, direcció Sariñena.

Passat Lleida cal parar per esmorzar. Cadascú fa la seva previsió d'avituallaments. Uns fan parada a mig camí, uns altres, faran la carmanyola de pasta, un cop arribat al poble, i d'altres, al mateix poble, trobaran alguna vianda.

L'aparcament no és una feina fàcil, si be, el poble està envaït, literalment, per vehicles i bicis.

A les 10 h ja hi som tots, i es comença a notar els nervis. L'ambient és el propici d'una carrera de mountain bike, amb la diferència, gran diferència, que tot és a lo gran. De fet, 8000 corredors, és una xifra poc usual en qualsevol esdeveniment esportiu. Ja fa mesos que es van tancar les inscripcions.

Comencem a preparar-nos les bicis i la vestimenta. Avui anem de gala: tots amb el maillot de la marató. Fa goig. Molt!

El pla és anar tots junts, a excepció de 3 membres que volen millorar el temps de l'any passat. Més de la meitat de l'equip, ja l'ha fet, aquesta cursa. La sortida és a les 12 h, així que ens dirigim cap a la cua de corredors. Una filera interminable de bicis! A les 12h i 25 minuts aconseguim passar per la meta, on comença a comptar el temps oficial.

Es fan dos recorreguts: la marató, (123 km, uns 6000 participants), i la mitja marató, (83 km i uns 2000 participants). Per descomptat, Sentmenat Bici, farem la marató!

El recorregut d'aquest any és un xic diferent, a l'inversa de l'any passat, per poder pujar el port del Dimoni: es puja més 500 m de desnivell, en menys de 5 km. Aquí començarem dedicar els primers esforços del dia. Un de nosaltres, ens dóna un avís de les temoroses rampes musculars. Molt d'hora! No gaire més tard, un altre del nostre grup, amb els mateixos símptomes!

Per sort pel grup, hem optat per anar tots junts i així ho fem. És cert que tota aquesta aventura, en solitari, no es fa, doncs sempre hi ha la companyia dels altres 6000 bikers! Però anar en grup, tranquil·litza si es presenta qualsevol contratemps.

En tot el recorregut hi ha distribuït 4 avituallaments, de beguda i diferents comestibles. La beguda és essencial, doncs les temperatures no son pas baixes. El terreny és desèrtic, per algun motiu li diuen el desert de los Monegros! La pols que aixequem aquest munt de bicis, és espectacular. Et permet veure, a una hora lluny, per on estan passant els que ens porten la davantera. Aquest  territori,  al que no estem acostumats, no és per fer fotos paisatgístiques, però si que és d'ambient desèrtic, àrid. Per sort, encara hi ha alguns camps sembrats, i podem veure quelcom verd. Els reincidents d'aquesta cursa, la recorden molt més pesada, quan ha plogut i enlloc de sorra, hi ha fang. No sabem si estem de sort!

Moment de l'arribada a meta del grup de Sentmenat Bici

Cap al kilòmetre 83 tornem a tenir una altre contratemps físic d'un de l'equip. Aquest és més seriós i , per sort, (ja ho he dit?) anem tots junts. Arribem amb dificultats al proper avituallament, i desisteix de continuar. Serà l'únic de l'equip que no acabarà la proba.

Ja portem 6 hores damunt de la bici i no se si és per aquest motiu, que tenim ganes d'acabar, o perquè el terreny ho dóna, però la mitja d'aquests últims 35 km és espectacular. Comencem a baixar per uns camins a una velocitat important. El terreny ho permet. Curiosament, aquí és on es col·loquen els fotògrafs professionals que, uns dies més tard, et venen les fotos.

La baixada en grup és, opinió personal, una de les emocions d'aquesta cursa. Hi ha moments en que no es veu més que el casco del company que tens davant. La pols aixecada, et fa recordar les caravanes de cavalls de les pel·lícules de l'oest. Molt espectacular. En els últims 5 km ens sentim eufòrics, estem a punt d'acabar la marató.

Amb un somriure d'orella a orella, entrem tots junts per la meta, amb un temps de 8 hores i quinze minuts pedalant. L'esforç, crec, ha valgut la pena!

L'organització instal·la unes dutxes, pels corredors i per les bicis, infinitat de taules i un bon àpat pels participants. La infraestructura d'una cursa per 8000 corredors no és gens fàcil. Tot el poble s'aboca a participar. El voluntariat és imprescindible. Evidentment que sempre hi haurà peròs. Personalment, la valoració de la jornada, des d'un començament, fins a l'acabament, és més que satisfactori. Molt probablement, repetirem!

Sentmenat Bici te previst un menú d'homenatge, de tornada a casa, sopant a Fraga. Les imatges que us acompanyem, ni tant sols mostren la meitat de la satisfacció que hem gaudit en aquest dia.

Les trobareu al compte de Flikr de SentmenatBici. Seguiu-nos!