Ens anem apropant a La Llagosta, ens espera una sorpreseta als novells d’aquesta sortida, un petit pas per sota la via del tren, un petit túnel d’uns vint-i-cinc o trenta metres de longitud on per el contrast de la sortida del túnel, ens trobem de vegades en una falta de lluminositat que només podem afrontar pedalant recte tot buscant la claror de l’altre banda del sota pas de la via del tren. Hem arribat a La Llagosta, i ens dirigim cap a Montcada i Reixac pel camí de sorra paral·lel al Besòs, després de creuar un pas derruït que ens obliga a baixar de la bicicleta per travessar-lo. Després d’uns quilòmetres ja rodem per la zona asfaltada del Besòs que dur fins gairebé al mar, hem trigat gairebé hora i mitja en arribar-hi, no està malament, amb cotxe potser trigaríem més en arribar a la platja i aparcar.
![]() |
Incorporació d'un nou soci a SentmenatBici, amb el xarrupet ja preparat... |
Alguns estem preparats per remullar-nos, però abans hem d’anar a visitar l’estàtua que hi ha a Badalona de l’Anís del Mono i anar fins al final del Pont del Petroli. Estem a sobre del pont, ens sorprenem per la netedat de l’aigua, molt transparent, d’un color turquesa clar que ens deixa veure la sorra del fons i els peixos que neden en ella. De cop es veuen basses de brutícia per la superfície de l’aigua, era massa bonic per ser cert. Des de el final del Pont del Petroli, es veuen uns “xiringuitus” que atrauen l’atenció d’alguns companys que proposen d’anar-hi: cago en l’olla, ja no hi ha “banyito” al mar, ja que els “xiringuitos” queden a l’altra banda de la via del tren. Un altre dia, queda pendent el “banyito”, la pròxima sí que sí.
Ja després d’una hora de descans i de reposar forces, reprenem el viatge de tornada cap a Sentmenat, aquesta vegada però per l’altre banda del Besòs, zona menys transitada i per tant més tranquil·la. Tenim un parell de punxades abans d’arribar a Montcada i Reixac, veiem perillar el retorn per alguns dels participants, je je je, entre els que duen tubeless, els que porten vint-i-nous i els que porten vint-i-set i mig, les vint-i-sis queden desemparades amb el tema de recanvis pel que fa a càmeres, però amb tanta gent, sempre n’hi ha d’opcions. Es l’avantatge de sortir en grup.
Les trobareu al compte de Flikr de SentmenatBici. Seguiu-nos!
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa'ns el teu comentari o opinió, ens ajudarà a millorar.