Un diumenge qualsevol? Fem club!

Avui sortida suau i tranquil·la cap a Sant Llorenç de Savall, sortida apta gairebé per tots els iniciats en la BTT. El punt de sortida com és habitual és a la plaça de l’ajuntament de Sentmenat, on ens hem reunit dotze amants de la BTT per iniciar aquest recorregut direcció a Castellar del Vallès pel camí de Can Ramoneda. Passem per dins la urbanització de Can Vinyals per arribar a la torre d’alta tensió que hi ha a prop de Cant Montllor de la Muntanya, on trencarem pel camí de l’esquerra per arribar a Can Padró. Allà trobarem un pedregar que ens serà difícil de pujar les primeres vegades que ho intentem, però que amb el temps i les ganes, de ben segur que finalment ho aconseguirem.

Fem la primera parada de reagrupament al dipòsit de Can Padró, on ens recuperarem del petit esforç que hem realitzat per pujar el pedregar. Una vegada recuperats reprenem la sortida fins arribar al collegi El Casal de Castellar del Vallès, on ens esperem de nou una petita estoneta fins que arribin els demes companys de pedalada del grup. Uns metres més amunt, ens esperen altres companys d’arreu del Vallès a Can Petasques, ja som vint amants de la BTT que ens hem reunit per gaudir d’aquesta jornada.

L’ascens a l’Alzina Balladora el fem tranquil, sense pressa, gaudint del paisatge, observant cada pedra, cada arbre, intercanviant l’esforç del pujar amb les belles imatges que podem trobar durant l’ascens. Ja som als últims tres-cents metres, els mes esgotadors degut a una inclinació mes pronunciada, però ja hi som, ja ens queda poc per arribar a l’Alzina Balladora, on ens tornarem a reagrupar i descansarem una mica per baixar pulsacions. Ens queda la que pot ser la pujadeta mes dura després d’haver fet l’ascens, la rampeta que ens porta a Can Cadafalc, curta però intensa. Després d’aquesta rampeta, pràcticament el que ens queda es gaudir, gaudir de l’entorn, de les Masies, dels cavalls, dels Prats, tot té la seva bellesa, bellesa que podem trobar si la busquem.

Arribem a un corriol que trenca la monotonia de la pista ample per iniciar el descens cap a la bassa de San Jaume, un descens atractiu, no gaire tècnic ni perillós, un sender on trobem i gaudim l’essència de la BTT, és un sender d’obligat pas si és la primera vegada que es va a Sant Llorenç de Savall. Hem arribat a la Masia de la Busqueta, punt de parada obligada si el què volem es fer una fotografia de grup a sobre d’un carruatge que va aguantant el pas del temps i de les termites. Ja som a prop de Sant Llorenç, gairebé tot baixada per pista ample que ens durà a les primeres cases del poble, es una bona i una mala noticia, ja que tot el que baixem després ho haurem de pujar. Hem arribat en menys de dues hores, son gairebé les deu del matí, molt bona hora per recarregar forces amb un bon esmorzar.

Un diumenge qualsevol pots gaudir d'una gran sortida amb Sentmenat Bici: fem club!

Ens aturem al restaurant Fonda Rius, atractiu pel seu pati interior, del qual en podríem gaudir si el sol no anés traient el nas creuant-lo de punta a punta i eliminant qualsevol ombra de les que hi havia a primera hora del matí. Decidim esmorzar a dins, som colla i el sol, amb la seva escalfor constant  acabaria trencant les converses mantingudes a la sobretaula. La carta és diversa, truites, embotits i brasa, però la reina de la casa és la truita de fredolics, truita molt bona i ben farcida. Demanem coses diferents, que en Joan ens canta amb veu un pel apagada, costa de sentir, a priori, es un home tranquil i de caminar pausat, es la viva imatge del pas del temps, i ens ensenya que els anys no passen en va.

Una hora més tard hem de deixar la mandra de ser a taula per reprendre el camí de tornada cap a Sentmenat, i ho fem pel Camí de les Estàtues, camí amb un ascens progressiu i constant. La primera pujada que trobem només començar, es fa una mica llarga, tenim tots les cames fredes que mica a mica anirem escalfant pedalejada rere pedalejada. Anem trobant les estàtues una a una, n’hi ha que son ben estranyes i difícils d’endevinar que volen representar. Anem pujant per pista ample de manera progressiva on després d’un revolt a dretes ens trobem una petita pujadeta d’uns cinquanta metres, és la ultima pujadeta que trobarem el llarg del recorregut de tornada a Sentmenat i fem una petita pausa per tornar a reagrupar-nos.

Pista ample de nou amb un suau pujar constant fins arribar de nou a Can Cadafalc, on tombarem de nou direcció a La Busqueta però, una vegada arribat a la cruïlla que hi ha just abans del sender cap a la Bassa de Sant Jaume, tombem cap a Coll Monner per anar a Tres Pins. Tornem a reagrupar a Tres Pins per agafar el corriol que ens durà a Castellet, un corriol inicialment una mica, però només una mica complicadet, per les arrels que travessen el senderet però, a la vegada molt atractiu. Aquest sender ens durà al Castellet on una cadena ens obligarà a baixar de la bici per agafar ja la pista ample de tornada per iniciar la baixada de Guanta. Es una baixada molt excitant, et convida a baixar de pressa, a llençar-te avall sense miraments fins arribar al punt de fer sortir aquella llàgrima provocada per la velocitat de l’aire colpejant els ulls al passar per sota i pels costats de les ulleres, però hem de tenir seny, ja que a les baixades ràpides és on ens podem fer realment molt de mal, per tant hauríem de buscar aquell punt de seguretat i prudència al fer-la. Ja som gairebé a casa, podem admirar restaurant Castell de Guanta, el seu saltant i el barranc que hi trobem a la vorera de la pista de baixada cap a Sentmenat, on després de la baixada de Guanta, ja només ens queda pedalar uns dos kilòmetres fins arribar al Castell de Sentmenat, on ja podem donar per acabada la nostra sortida, una sortida que per alguns ha estat la primera vegada que han explorat terrenys fora de la nostra vila.

Les trobareu al compte de Flikr de SentmenatBici. Seguiu-nos!